1. La Comissió considera provat que durant l'operatiu policial de dates 3 i 4 de maig es va produir un ús excessiu de la força pública en la actuació policial contrària als principis de proporcionalitat, raonament i absoluta necessitat que hauria de guiar-la. No es van respectar els estàndars internacionals de protecció dels drets humans.

2. Per això la Comissió considera que les forces policials no es van regir dins del marc de l'Estat de dret, conforme al disposat a la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, en els tractats internacionals subscrits i ratificats per Mèxic, i a les lleis i reglaments aplicables.

3. La Comissió considera que els abusos policials van representar una greu vulneració massiva de drets humans que es va traduir en una sèrie de presumptes fets delictius com les detencions il·legals, violacions injustificats d'habitatges, la mort d'una persona, una agressió amb resultat de mort cerebral, actes de tortura, multitud d'agressions físiques, verbals i morals, greus atemptats a la llibertat sexual (fins i tot violacions), vulneracions dels drets processals de les persones detingudes, entre molts altres.

4. La Comissió considera que la major part de les dones agredides i/o detingudes a Atenco van ser objecte de agressions sexuals molt greus de diversa índole, que considerem poden ser tipificades com a tortura sexual.
L'atenció que van rebre les dones a la seva arribada al centre penitenciari de Santiguito va ser pràcticament inexistent fins al dia d'avui. Aquest fet resulta particularment greu al tractar-se de persones víctimes d'agressions sexuals i maltractaments reiterats.
Així mateix, la Comissió considera que existeixen seriosos dubtes sobre la forma com es van documentar les agressions sexuals que van patir les dones tant al centre penitenciari, com per part d'altres autoritats que posteriorment les van visitar.
Fins al dia d'avui no s'ha ofert a totes les dones víctimes de violència sexual durant els fets d'Atenco una atenció especialitzada mèdica, psicològica i social que pugui reparar els greus danys causats.

Recomanem l'establiment de suport mèdic, terapèutic i social per a totes la dones que han patit agressions.

Recomanem l'establiment de mesures urgents de protecció per a aquelles dones agredides sexualment i, especialment, aquelles que han presentat denúncia o van a fer-ho.

Denunciem la dificultats que les dones han patit per presentar les seves denúncies per agressions sexuals i la desatenció institucional que han rebut, així com la negació dels seus testimoniatges.

5. La Comissió considera que l'acceptació per part de les pròpies autoritats que es van cometre excessos o abusos policials no implica una assumpció suficient de les responsabilitats per part de l'Estat. S'hauria d'identificar, processar i sancionar les autoritats federals i estatals que, per omissió o per acció, van participar en l'elaboració o planificació de l'operatiu, així com en la seva execució.

6. La Comissió considera que les primeres mesures per l'assumpció d'aquestes responsabilitats haurien d'estar: 1) el cessament immediat del Comissari General de l'Agència Estatal de Seguretat, el Sr. Wilfrido Robledo Madrid així com del comandant David Pintado Espinós, màxim responsable policial de l'operatiu de la policia estatal; 2) el cessament immediat del responsable de l'operatiu de la Policia Federal Preventiva, el Comissionat Alejandro Eduardo Martínez Aduna, i del Cap de l'Estat Major, el General de Brigada Ardelio Vargas Fosado.

7. La Comissió considera que les greus vulneracions de drets humans descrites en aquest Informe són conseqüència directa del problema estructural d'impunitat del que han gaudit, històricament i fins al dia d'avui, els agents dels diferents cossos de seguretat mexicans durant exercici de la seva funció pública. En aquest sentit, la Comissió considera que resulta imprescindible que s'impulsin de manera immediata les reformes legals necessàries per perseguir amb major eficàcia els delictes comesos pels agents de policia així com per depurar les responsabilitats dels seus superiors jeràrquics. En el futur cal eradicar qualsevol situació d'impunitat.

8. La Comissió considera que cal dotar al sistema jurídic dels instruments idonis per implementar els estàndars internacionals en matèria d'ús de la força i armes de foc per a garantir el respecte als drets humans. Així mateix, la Comissió entén que s'ha d'evitar que membres de l'Exèrcit Mexicà participin en operatius policials.

9. La Comissió considera que s'hauria de procedir amb la major diligència i celeritat a l'esbrinament i esclariment dels fets. En aquest sentit, la Comissió mostra la seva preocupació pel que l'inici de la campanya electoral està significant un retard injustificable en la investigació i persecució dels agents de policia responsables de les vulneracions dels drets humans descrits en aquest Informe.

10. La Comissió considera necessària la immediata posada en llibertat de les persones detingudes aún preses en els penals de "Santiaguito" i "La Palma", basat en el principi de presumpció d'innocència. Igualment, considera inajornable la revocació de les mesures d'expulsió acordades contra les persones estrangeres detingudes en l'operatiu policial.

11. La Comissió interpel·la a tots els actors polítics, a la societat civil en general i especialment a les organitzacions en defensa dels drets humans, tant nacionals com internacionals, que exerceixin una funció activa de control i supervisió de l'actuació dels poders públics com garants de la democràcia. En aquest sentit, la Comissió fa públic el seu compromís de manteniment de la tasca d'observació civil iniciada i amb aquest objectiu pensa establir una comissió de seguiment de les recomanacions. Igualment, la Comissió ha engegat els mecanismes de protecció internacional dels drets humans, en concret comunicacions urgents a la Comissió Interamericana de Drets Humans i distints Relators Especials de Nacions Unides. Per últim, els fets denunciats en el present informe els entenem, encara, més rellevants pel fet que Mèxic ostenti a l'actualitat la presidència del Consell de Drets Humans de Nacions Unides.

12. La Comissió considera que existeix un conjunt mínim de mesures de reparació dels danys individuals i col·lectius ocasionats que caldria implementar de manera immediata. Les mesures de reparació haurien de ser consensuades amb els propis afectats i incloure, com a mínim, i seguint la jurisprudència dictada per la Cort Interamericana de Drets Humans per a situacions similars a la present:

· Reparació moral. Restitució de l'honor de les víctimes i del dany causat a la seva imatge privada i pública mitjançant el reconeixement oficial del tracte injust i vexatori rebut i del dany provocat pel fet de ser considerats com a delinqüents.

· Reparació emocional de les persones afectades. Arbitrar totes les mesures perquè la comunitat en el seu conjunt i les persones i famílies afectades en particular rebin la atenció mèdica i psicològica adequada per professionals que siguin de la seva confiança en aquells que sigui necessari. Això és especialment rellevant pel que fa a la atenció psicològica o psiquiàtrica on és bàsic que els afectats puguin confiar en qui els atenen terapèuticament.

· Reparació del dany comunitari mitjançant programes de reconstrucció del teixit social. Aquests no han de, en tot cas, convertir-se en eines de divisió i confrontació a través de programes o sistemes d'ajuda condicionada o de pressió fent servir falsos consensos, pel que es recomana la monitorització dels mateixos per organismes independents de caràcter nacional o internacional.

· Reparació econòmica. Compensació pels perjudicis patits com a conseqüència de la violència (econòmics, en educació, salut o altres) i especialment aquells derivats de la pèrdua d'ocupacions com a conseqüència dels actes de violència exercits o de les fustigacions posteriors.

· Reparació legal. Processos de justícia amb el puniment dels fets establerts legalment com delictius. Sense una justícia real i efectiva, qualsevol mesura reparatòria és parcial.

· Reparació social. Articular els mecanismes que garanteixin que no existeixen limitacions a l'ús de la ciutadania, la participació social i política individual o organitzada de la població d'Atenco. La reconstrucció social d'Atenco passa, indefectiblement, per la participació activa i compromesa dels seus ciutadans en la vida comunitària.

· Reparació històrica. Reconeixement de la veritat històrica que permeti la creació d'una memòria col·lectiva que previngui situacions similars futures.

13. La restauració de la convivència és un procés complex que va molt més enllà de la recerca de la veritat o la justícia per a tenir com a última estació trobar les causes originals del conflicte. Amb molta freqüència aquesta troba les seves arrels en motius estructurals (pobresa, desigual accés a recursos, absència d'accés real a canals de participació política etc.). En aquest sentit la principal mesura reparadora per al poble de San Salvador Atenco i la principal demanda recollida reiteradament en les entrevistes realitzades amb la població és atendre a les causes originals del conflicte analitzades en aquest informe. En aquest sentit atendre de manera justa i adequada les reivindicacions en la atenció educativa o en salut, en les vies i obres públiques o la gestió dels espais públics, per citar alguns dels elements més coneguts, és, sens dubte, el principal element reparador.

Comissió Civil Internacional d'Observació dels Drets Humans

Ciudat de Mèxic 4 de juny 2006

E-mail: cciodh@pangea.org
Pagina web: cciodh.pangea.org