CCIODH  (15- 25 DE NOVIEMBRE DE 1999) SEGUNDO INFORME

VI. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

Les conclusions del Primer Informe de la CCIODH afirmaven que a l’Estat mexicà de Chiapas la situació dels drets humans es trobava en un gravíssim deteriorament i enumeràvem els set factors que , des del nostre punt de vista contribuïen en major grau a generar l’esmentada situació. Aquests eren:

1. La intensa militarització de la zona.
2. La presència de grups paramilitars.
3. La situació generalitzada d’impunitat.
4. Els obstacles per a l’accés a la justícia.
5. La situació de misèria estructural que pateixen les comunitats.
6. La repressió de les formes d’organització de la societat civil.
7. La manca de voluntat política per a la recerca d’una solució respectuosa amb les demandes indígenes.
 

Enfront aquesta situació, la CCIODH va emetre onze recomanacions que considerem podrien contribuir a millorar la situació esmentada. Un any i mig després, i després del treball desenvolupat al llarg d’aquests deu dies, podem fer un balanç provisional i de la situació respecte a cadascuna de les anteriors recomanacions.

1. Compliment immediat i íntegre dels Acords de San Andrés i continuació del procés de diàleg i negociació entre l’EZLN i el govern federal.

 En aquest apartat, la CCIODH ha constatat que el compliment dels Acords de San Andrés que va signar el govern, continua en un estat d’estancament. Tant la iniciativa de llei sobre drets indígenes del president Zedillo, com les diferents lleis aprovades en alguns estats, s’ignora l’eix central dels acords, que és el reconeixement dels drets i cultura dels pobles indígenes, ja què l’esmentat reconeixement no supera l’àmbit municipal, i per tant ignora de facto els seus drets com a tals i no els reconeix com a subjectes de dret.La creació de Municipis Autònoms organitzats d’acord a allò que es va pactar a San Andrés, ha provocat la reacció del govern mexicà que violentament i sistemàtica ha atacat els mateixos, per aconseguir el seu desmantellament.Tant la proposta de llei federal sobre drets indígenes, (que pretén substituir a la iniciativa de llei elaborada per la COCOPA)  com la llei de remunicipalització del govern de Chiapas, tenen fonamentalment dos propòsits:a) aïllar les comunitats i municipis autònoms.b) generar una situació favorable per a les eleccions de l'any 2000 en funció de les adhesions que es provoquen amb els beneficis econòmics repartits entre els qui es sotmetin.

2.  Assegurar el lliure accés a la justícia i promoure la lluita contra la impunitat a través d’accions globals i no merament simbòliques.
 La iniciativa de llei emesa per la COCOPA, segueix sense ésser inclosa a debat en les Cambres Legislatives, atès que el govern va desconèixer aquesta iniciativa i va emetre la seva iniciativa de llei en la matèria de manera unilateral.

3.  Consolidació de les funcions de les instàncies d’ intermediació: CONAI i de verificació: COSEVER.

  La CONAI es dissol el juny de 1998, fruit dels continus atacs, oblit i retirada de confiança per part del govern. La COSEVER, al no complir-se els Acords de San Andrés, i per tant al suspendre’s el diàleg, esdevé una instància sense espai d’acció.

4.  Posar fi a la militarització i paramilitarització, (tornada de l’exèrcit als seus quarters i desarmament dels grups paramilitars).

 L’augment dels efectius de l’exèrcit federal, dels campaments i bases militars així com un major nombre de llocs de control, contradiu explícitament la recomanació de què l’exèrcit torni als seus quarters.Dia a dia augmenta el nombre de soldats, es multipliquen els campaments militars i llocs de control, amb el consegüent perjudici per a les comunitats indígenes que veuen com la prostitució, l’alcohol i les drogues són introduïdes pels soldats, al mateix temps que veuen contaminades les aigües de les què es proveeixen. També la seva vida quotidiana es veu greument alterada pels registres i intimidacions que pateixen en els nombrosos controls militars afectant greument la seva economia per les dificultats que tenen per produir i comercialitzar els seus productes.La presència de l’exèrcit fa que els habitants de les comunitats es divideixin entre els què es beneficien amb la prestació de serveis als soldats i els que es mantenen al marge per expressar la seva repulsa per la invasió de què són objecte. La divisió produïda en el sí de grups paramilitars com Paz y Justicia per desavinences en el repartiment dels “beneficis” aconseguits del govern, augmenta també la violència, amb el consegüent increment de la inseguretat en la zona. Aquesta situació està en flagrant contradicció amb la suposada missió de resguardar l’ordre que el govern assigna a l’exèrcit i a les forces de seguretat.Les comunitats denuncien que cada dia creix el nombre de grups paramilitars, així com l'actuació conjunta d’elements dels esmentats grups amb membres de l’exèrcit federal i policia en operatius contra les comunitats. No tenim coneixement de què un sol grup paramilitar hagi estat dissolt o desarmat.

5.  Assegurar el lliure accés a la justícia i promoure la lluita contra la impunitat a través d’accions globals i no merament simbòliques.

 Malgrat l’anunci per part del Govern Federal de mesures com l’anomenada “creuada nacional contra la violència i la impunitat” i l’establiment d’alguns “jutjats indígenes”, en la pràctica els alts nivells d’impunitat i de discriminació de les persones indígenes especialment, segueixen sent molt preocupants. En aquest sentit, destaca el reduït nombre de denúncies la investigació de les quals arriba fins el final de tot el procediment judicial. D’aquesta manera, hem de seguir parlant d’una situació generalitzada de falta d’accés igualitari i amb totes les garanties a la justícia.Mentre el govern segueix negant l’existència de grups paramilitars (només els reconeix com a grups civils armats) aquests continuen proliferant, afavorits per la llei d’amnistia estatal, que afavoreix la situació d’impunitat dels mateixos.

6.  Amnistia immediata als presos polítics

 Resulta contradictori que el govern federal afirmi que no reconeix l’existència de presos polítics i malgrat això anunciï l’alliberament de “membres o simpatitzants de l’EZLN” (en escrit presentat pel Coordinador per al diàleg i la negociació a Chiapas). Per altra banda, els 46 presumptes “membres o simpatitzants de l’EZLN” alliberats fins avui, no ho han estat per desistiment en els seus càrrecs, sino per pre-alliberament, per pagament de fiances o per haver complet la condemna. En conseqüència, no s’ha produït cap amnistia i continua havent més d’un centenar de presos polítics a les presons de Chiapas.

7.  Retorn dels desplaçats a les seves comunitats d’origen amb la devolució íntegra de les seves pertinences i amb la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts.

 Els desplaçats o refugiats per causa de guerra, el nombre dels quals enlloc de disminuir augmenta, segueixen sense poder tornar a les seves llars per què les condicions que varen forçar la seva marxa no han variat en absolut. Continuen les amenaces i les fustigacions de paramilitars sobre les famílies que intenten el seu retorn.Les peticions d’indemnització als refugiats no són ateses i a mesura que s’allarga la seva situació es poden generar nous conflictes a l’ésser ocupades, en alguns casos, i venudes en d’altres, les terres que ocupaven en les seves comunitats d’origen.

8.  Enfortiment dels organismes de DDHH mexicans i garantia de la presència d’organismes de caràcter internacional, així com el reconeixement d’un estatut internacional de l’observador.

 El govern segueix ignorant les accions i denúncies dels diferents organismes de DDHH mexicans, la situació dels quals s’ha vist amenaçada i atacada tant en sentit material com en la integritat física de les persones que treballen en elles.Per altra banda, des de la primera visita de la CCIODH, el govern va emetre una normativa per a regular el treball d’observació internacional a través de la concessió de visats FM3, previ compliment d’estrictes requisits. Aquesta normativa, i també la manera en què està essent aplicada, suposa una clara restricció al desenvolupament de la tasca dels observadors dels drets humans. Així ho ha pogut constatar la CCIODH en la seva segona visita, doncs malgrat haver complit amb tots els requisits exigits, només varen ser concedides 11 de les 41 sol·licituds, sense per altra banda realitzar cap tipus d’explicació justificativa.

9.  La intervenció de la Creu Roja Internacional com a mitjà de garantia de l’assistència humanitària a la població degut al rebuig existent cap a l’ajut provinent d’organismes mexicans.

 Malgrat que amb crítiques a la seva actuació, la intervenció de la Creu Roja Internacional assegura en alguns casos l’alimentació dels desplaçats per la qual cosa es veu com una garantia de seguretat i es demana la seva permanència a la zona. Cap a la Creu Roja Mexicana, les poblacions desplaçades mantenen una mateixa actitud de desconfiança per considerar-la del govern.

10.  La designació d’un relator especial de la ONU per a Mèxic.

 No s’ha designat cap relator especial per a Mèxic. Les visites de la Relatora Especial per a Desaparicions i Execucions Extrajudicials i l’Alta Comissionada que es produeix en aquests moments, per la seva brevetat i limitacions no es poden equiparar a la presència permanent d’un Relator Especial.

11.  L’establiment d’un mecanisme per part de la Unió Europea de seguiment de la Clàusula Democràtica i de DDHH, la qual si l’Acord d’Associació Econòmica, de Coordinació Política i de Cooperació, signat amb Mèxic es fa vigent, hauria de permetre procedir a una verificació permanent de la situació dels DDHH a Mèxic. Aquest mecanisme, hauria d’integrar a diferents organitzacions socials mexicanes i internacionals de defensa dels DDHH.

 No s’ha establert cap mecanisme per part de la UE i Mèxic de seguiment i verificació permanent dels DDHH, atès que no poden ser considerades com a tals les reunions realitzades entre membres del Parlament Europeu i les instàncies oficials mexicanes. Segueix essent molt necessari que s’estableixin mecanismes que assegurin la veritable efectivitat de la clàusula democràtica amb la què s’obre l’ Acord sobre la UE i Mèxic, essent especialment recomanables els contactes periòdics amb organitzacions mexicanes i internacionals de drets humans i la presència de comissions d’observació sobre el terreny.

12.  Des de l’anterior informe fins a l’elaboració d’aquesta avaluació s’han produït més de 400 expulsions d’estrangers del territori mexicà. Aquest fet afegeix una nova conclusió a les anteriors, es refereix a les dificultats per a l’observació dels DDHH. El govern va establir una nova normativa, al maig del 98, d’obligat compliment per a regular la presència d’observadors estrangers i procedí a les expulsions amb diferents arguments jurídics.

 
 La normativa així com les modificacions posteriors, han estat denunciades com restrictives, tant per les ONGs mexicanes i internacionals, l’objectiu de la qual és restringir la presència d’observadors i dificultar la seva tasca. Les expulsions han estat recorregudes en els tribunals aconseguint en alguns casos el seu aixecament que ha estat ignorat pel govern. També han estat denunciades en molts fòrums internacionals, el què ha provocat la vigilància de les institucions internacionals.