El 22 de desembre de 1997 un grup paramilitar va disparar de manera indiscriminada a l'interior d'una església de la comunitat d’Acteal, Chiapas. Les bales es van endur la vida de 45 indígenes totzils: 16 nenes, nens i adolescents, 20 dones i 9 homes. 7 de les dones estaven embarassades.

Les persones assassinades pertanyien a un grup civil conegut com “Las Abejas”, dedicat a defensar els seus drets com a pobles indígenes. El dia que van ésser brutalment assassinades es trobaven reunides orant per la pau per la seva comunitat i per les altres veïnes, desplaçades per donar suport a l’EZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional).

En els últims deu anys, Acteal evoca diferents llocs, amb diversos protagonistes i amb diferents vulneracions de drets humans. A Atenco, a Oaxaca, a Guerrero, a la Ciutat de Mèxic, a Ciudad Juárez…; dones i homes, indígenes i mestissos, periodistes, estudiants, defensores i defensors de drets humans, camperoles i camperols...; feminicidis, desaparicions forçoses, detencions il·legals, treball infantil, atacs contra la integritat física, psicològica i sexual, vulneració del dret a la identitat cultural, del dret al treball, a l'educació, a la salut, a l'habitatge, a un judici amb totes les garanties, als drets de participació política…

Malgrat els intents dels successius governs mexicans de presentar aquestes vulneracions com episodis aïllats, d'una banda, i, per un altre, com a fruit de la confrontació entre particulars o entre comunitats rivals, la seva reiteració i la seva envergadura apunten a causes de tipus estructural i a responsabilitats institucionals concretes.

Les greus vulneracions de drets humans a Mèxic són conseqüència directa d'un entramat de factors marcadament interrelacionats que es poden situar en tres àmbits distints: a) la consolidació d'un model soci-econòmic profundament desigual, incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la major part de la població, malgrat que l'economia mexicana se situa entre les més poderoses del planeta; b) la inexistència o extrema debilitat dels canals que fan possible una participació política àmplia, conscient i determinant; c) la impunitat que penetra els diferents cossos de seguretat i l'exèrcit mexicans vinculada a la falta d'independència del poder judicial.

En aquest context, la responsabilitat ha d'atribuir-se principalment a les institucions mexicanes: els informes i recomanacions realitzats per distints relators especials de Nacions Unides, per la “Comissión Interamericana de los Derechos Humanos” així com els pronunciaments promoguts des del Parlament Europeu, o les denúncies de diferents organitzacions de defensa dels drets humans Amnistia Internacional, Human Rights Watch... no han assolit provocar en els diferents governs més que tímids i teatrals gestos, la negació més rotunda o el silenci més indiferent.
 
La CCIODH

En el context  descrit, la Comissió Civil Internacional d'Observació dels Drets Humans (CCIODH) vol seguir amplificant la veu dels testimoniatges de les vulneracions de drets humans a Mèxic. En aquest sentit, emparada en la legitimitat que li atorga el treball realitzat en cinc missions d'observació (entre febrer de 1998 i maig de 2007), la CCIODH considera obligat recordar que, desgraciadament, segueixen tenint vigència les denúncies i recomanacions efectuades després de cadascuna de les visites realitzades (a Chiapas, les tres primeres, a Atenco, la quarta, i l'última a Oaxaca).
 
Segons el parer de la CCIODH, la vigència dels drets humans a Mèxic depèn de la superació d'una sèrie de poderosos obstacles, entre els quals cal destacar:

1. Una situació de profunda descomposició política i de preocupant desestructuració social. Les esferes institucionals no assoleixen, per falta de voluntat, assegurar la vigència de l'Estat de Dret, i en aquest context són les capes més desfavorides de la societat, i especialment les comunitats indígenes, qui sofreixen les conseqüències d'una situació generalitzada de violència i d'impunitat .

2. Una estratègia jurídica i política el principal objectiu de la qual és assolir el control i la desarticulació de la població civil en zones on es desenvolupen processos d'organització ciutadana o moviments de caràcter social no partidista. S'han documentat nombrosos casos de negació dels drets de reunió, manifestació i de la llibertat d'expressió i informació, per mitjà d'un ús de la força policíaca i militar abusiva i indiscriminada.

3. En ocasions, han format part d'aquesta estratègia grups de civils armats o paramilitars responsables de desaparicions forçades, lesions i morts que a dia d'avui segueixen impunes.
 
4. La falta de compliment dels compromisos adoptats per les institucions. El cas més emblemàtic ho constituïxen els Acords de San Andrés signats en 1996 entre el govern mexicà i el EZLN, ajornats successivament en el seu compliment fins al seu definitiu menyspreu per mitjà de la reforma constitucional de 2001. La continuïtat d'una cultura etnocèntrica que segueix rebutjant la igualtat entre cultures i la pacífica i profitosa coexistència de diferents projectes de vida col·lectiva. Es dóna un rebuig conscient a la construcció d'espais d'autonomia indígena per a així legitimar les estratègies d'assimilació i d’anul·lació cultural, encara avui vigents. Malgrat les declaracions constitucionals, jurídiques i polítiques es barra el pas a un Mèxic veritablement multicultural i pluriètnic.

5. La pervivència d'un masclisme arrelat que es reflecteix en amplis sectors de la societat i que es trasllada a l'actuació d'unes forces de seguretat i militars que són còmplices, quan no responsables immediates, de greus vulneracions dels drets de les dones. Més enllà dels feminicidis de Ciudad Juárez, successos com els d’Atenco, on van ser documentades greus agressions sexuals en els trasllats als centres de reclusió, així ho testifiquen.

6. La falta d'independència del Poder Judicial: les dificultats en l'accés als tribunals dels sectors socials més desfavorits i el seu ús interessat per representants governamentals han provocat una profunda desconfiança cap a la Justícia. Amb freqüència jutges i tribunals es pleguen a les exigències governamentals al decidir sense fonament suficient l'empresonament dels líders d'organitzacions i moviments socials, tant indígenes com no indígenes. Existeixen doncs, en aquest sentit, presos polítics.

Compromís

Deu anys després d’Acteal segueix sent necessari recordar la matança, les seves causes i protagonistes. La tasca d'evitar nous “Acteals” passa per la pervivència de la lluita contra la impunitat entesa en sentit ampli: cap vulneració de drets socials, culturals, econòmics, polítics i civils hauria de quedar sense resposta. Per això, la CCIODH interpel·la a tots els actors socials i polítics, tant mexicans com internacionals, que exerceixin una funció activa de control i supervisió de l'actuació dels poders tant públics com privats. En aquest sentit, la Comissió fa públic el seu compromís de manteniment de la tasca d'observació civil iniciada fa ja prop de deu anys.
Octubre de 2007.

Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans
cciodh@pangea.org